Walter Benjamin ante la obra de Kafka: una interpretación inacabada
Paraules clau:
capitalismo, mito, historia, narración, experienciaResum
Este artículo examina la interpretación de Walter Benjamin de la obra de Kafka con el doble objetivo de defender que su principal valor reside en su contribución a la comprensión de los problemas y temáticas que determinan su pensamiento y de justificar su carácter inconcluso en función de la evolución de algunas de las temáticas que comprende. Desde esta perspectiva se exploran las conexiones existentes entre los textos de Benjamin sobre Kafka y otros de sus trabajos más emblemáticos partiendo de una propuesta hermenéutica que enfatiza la presencia en tales textos de su concepción de la sociedad moderna en su intrínseca vinculación con el modo de producción capitalista. De acuerdo con esa propuesta, se incide: 1) en lo que Benjamin caracteriza como el objeto de la obra de Kafka, localizado en las distorsiones de la existencia que provoca el capitalismo; 2) en el modo en que este objeto se ensambla con las cuestiones de la culpa, el olvido y el recuerdo; y 3) en la naturaleza problemática de las narraciones de Kafka. Finalmente se apela a aquellos lugares del legado de Benjamin que hacen patente el carácter inacabado de su exégesis de la literatura kafkiana.
Descàrregues
Referències
BENJAMIN, Walter (1976): Briefe, hg. G. Scholem – T. Adorno, Frankfurt: Suhrkamp (citado como Br).
BENJAMIN, Walter (1991): “Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit”, en Gesammelte Schriften. Band I-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 431-508 (citado como GS I-2a).
BENJAMIN, Walter (1991): “Das Paris des Second Empire bei Baudelaire”, en Gesammelte Schriften. Band I-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 511-604 (citado como GS I-2b).
BENJAMIN, Walter (1991): “Über einige Motive bei Baudelaire”, en Gesammelte Schriften. Band I-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 605-653 (citado como GS I-2c).
BENJAMIN, Walter (1991): “Über den Begriff der Geschichte”, en Gesammelte Schriften. Band I-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 691-704 (citado como GS I-2d).
BENJAMIN, Walter (1991): “Anmerkungen der Herausgeber [Über den Begriff der Geschichte]”, en Gesammelte Schriften. Bd. I-3, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 1228-1266 (citado como GS I-3).
BENJAMIN, Walter (1991): “Zur Kritik der Gewalt”, en Gesammelte Schriften. Band II-1, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 179-203 (citado como GS II-1a).
BENJAMIN, Walter (1991): “Der Sürrealismus. Die letzte Momentaufnahme der europäische Intelligenz”, en Gesammelte Schriften. Band II-1, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 295-310 (citado como GS II-1b).
BENJAMIN, Walter (1991): “Erfahrung und Armut”, en Gesammelte Schriften. Band II-1, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 213-219 (citado como GS II-1c).
BENJAMIN, Walter (1991): “Johann Jakob Bachofen”, en Gesammelte Schriften. Band II-1, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 219-233 (citado como GS II-1d).
BENJAMIN, Walter (1991): “Franz Kafka. Zur zehnten Wiederkehr seines Todestages”, en Gesammelte Schriften. Band II-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 409-438 (citado como GS II-2a).
BENJAMIN, Walter (1991): “Franz Kafka: Beim Bau der Chinesischen Mauer”, en Gesammelte Schriften. Band II-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 676-683 (citado como GS II-2b).
BENJAMIN, Walter (1991): “Anmerkungen der Herausgeber [Franz Kafka. Zur zehnten Wiederkehr seines Todestages]”, en Gesammelte Schriften. Bd. II-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 1153-1276 (citado como GS II-2c).
BENJAMIN, Walter (1991): “Der Erzähler”, en Gesammelte Schriften. Band II-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 438-465 (citado como GS II-2d).
BENJAMIN, Walter (1991): “Was ist das epische Theather?”, en Gesammelte Schriften. Band II-2, hg. R. Tiedemann – H. Schweppenhäuser, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 519-539 (citado como GS II-2e).
BENJAMIN, Walter (1991): “Theorien des deutschen Faschismus”, en Gesammelte Schriften. Bd. III, hg. H. Tiedemann-Bartels, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 238-250 (citado como GS IIIa).
BENJAMIN, Walter (1991): “Probleme der Sprachsoziologie”, en Gesammelte Schriften. Bd. III, hg. H. Tiedemann-Bartels, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 452-480 (citado como GS IIIb).
BENJAMIN, Walter (1991): “Einbahnstra?e”, en Gesammelte Schriften. Bd. IV-1, hg. T. Rexroth, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 83-148 (citado como GS IV-1).
BENJAMIN, Walter (1991): “Das Passagen-Werk”, Gesammelte Schriften. Band V, hg. R. Tiedemann, Frankfurt: Suhrkamp (citado como GS V).
FROMM, Waldemar (2008): “Kafka-Rezeption”, en Kafka-Handbuch. Leben–Werk–Wirkung, hg. B. Jagow – O. Jahrhaus, Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, pp. 250-272.
GREIERT, Andreas (2019): “«Schamlosigkeit der Sumpfwelt». Über ein Motiv bei Walter Benjamin”, Weimarer Beiträge, 65 (2), pp. 199-223.
GROSS, Ruth V. (2018): “Early Critical Reception”, en Kafka in Context, ed. C. Duttlinger, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 259-266.
HAMACHER, Werner (1996): “The Gesture in the Name: On Benjamin and Kafka”, en Premises. Essays on Philosophy and Literature from Kant to Celan, trad. P. Fenves, Stanford: Stanford University Press.
HARTUNG, Günter (2000): “Mythos”, Benjamins Begriffe, Band II, hg. M. Opitz – E. Wizisla, Frankfurt: Suhrkamp, pp. 552-572.
JAMESON, Fredric (1992): “Benjamin’s Readings”, Diacritics, 22 (3/4), pp. 19-34.
JAMESON, Fredric (2020): The Benjamin Files, London & New York: Verso.
KOCH, Hans-Gerd – MÜLLER, Michael (2002): Franz Kafka. Der Verschollene. Apparatband, Frankfurt: Fischer.
LIPCEN, Erika (2022): “Crisis de la transmisión y «narraciones sin verdad» en la lectura benjaminiana de Kafka”, Eikasía. Revista de Filosofía, 110, pp. 51-68.
MANDEL, Ernst (1979): El capitalismo tardío, México: Era.
MARTÍNEZ MATÍAS, Paloma (2026): “Capitalismo, fantasmagoría e historia: Walter Benjamin y el infierno de la modernidad”, Claridades, 18 (1) (en proceso de maquetación).
MAYER, Hans (1988): “Walter Benjamin and Franz Kafka: Report on a Constellation”, en On Walter Benjamin. Critical Essays and Recollections, ed. G. Smith, Massachusetts: The MIT Press, pp. 185-209.
MOSÈS, Stéphane (1997): El Ángel de la historia. Rosenzweig, Benjamin, Scholem, Madrid: Cátedra.
MÜLLER, Bernd (1996): “Denn es ist noch nichts geschehen”. Walter Benjamins Kafka Deutung, Köln: Böhlau.
ROSSI, Annunziata (2009): “J. J. Bachofen y el retorno de las Madres”, Acta Poética, 30 (1), pp. 273-293.
SCHOLEM, Geshom (ed.) (1987): Walter Benjamin. Gershom Scholem. Correspondencia 1933-1940, trad. R. Lupiani González, Madrid: Trotta.
SCHWEPPENHÄUSER, Hermann (hg.) (1981): Benjamin über Kafka: Texte, Briefzeugnisse, Aufzeichnungen, Frankfurt: Suhrkamp (citado como BK).
WITTE, Bernd (2002): Walter Benjamin. Una biografía, Barcelona: Gedisa.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Paloma Martínez Matías

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:
- Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
- Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
Confidencialitat de les dades:
- Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
- Les seves dades no seran cedides a altra part.
- Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica