Represión final. Adorno y Marcuse sobre la antinomia del progreso

Autors/ores

  • Ray Brassier American University of Beirut

Paraules clau:

progreso, libertad, represión, goce, Theodor W. Adorno, Herbert Marcuse

Resum

El ensayo reconstruye la antinomia entre progreso y represión en Adorno y Marcuse a la luz de Freud. Contra el historicismo lineal, retoma con Benjamin la discontinuidad mesiánica y, con Adorno, redefine el progreso como resistencia a la compulsión de la dominación y a la idolatría de la historia. Frente a la promesa marcuseana de una culminación histórica donde el progreso represivo se sublima en libertad y juego, el texto cuestiona la distinción entre represión “básica” y “excedente” y la sustancialización de la libido. Dialogando con Lacan y Zupancic, propone pensar la represión como proceso originario que constituye el goce y torsiona el tiempo histórico. La crítica resultante reubica la emancipación en la localización de los nudos donde disfrute y represión se co-sostienen.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

ADORNO, Theodor W. (1973): Negative Dialectics, trad. de E. B. Ashton, Londres y Nueva York: Routledge.

ADORNO, Theodor W. (2005a): “Progress”, en Critical Models: Interventions and Catchwords, trad. de Henry Pickford, Nueva York: Columbia University Press, 143-160

ADORNO, Theodor W. (2005b): “Marginalia to Theory and Praxis”, en Critical Models: Interventions and Catchwords, trad. de Henry Pickford, Nueva York: Columbia University Press, 259-278.

BENJAMIN, Walter (2003): “On the Concept of History”, en Selected Writings, Vol.4: 1938-1940, trad. de E. Jephcott, Cambridge, Massachusetts y Londres: The Belknap Press of Harvard Universtiy Press, 389-400.

DELEUZE, Gilles/ GUATTARI, Felix (1983): Anti-Oedipus: Capitalism and Schizophrenia, trad. de R. Hurley, M. Seem y H.R. Lane, Minneapolis: University of Minnesota.

FREUD, Sigmund (2002): Civilization and its Discontents, trad. de D. McLintock, Londres y Nueva York: Penguin.

HAUG, Wolfgang F. (2017): “On the Need for a New English Translation of Marx´s Capital”, en Socialism and Democracy¸ 31(1), 2017, 60-86.

MARCUSE, Herbert (1955): Eros and Civilization: A Philosophical Investigation into Freud, Boston: Beacon Press

MARCUSE, Herbert (1970a): “Progress and Freud´s Theory of Instincts”, en Five Lectures. Psychoanalysis, Politics, and Utopia, trad. de J. J. Saphiro y S. M. Weber, Londres: Allen Lane The Penguin Press, 28-43.

MARCUSE, Herbert (1970b): “The End of Utopia”, en Five Lectures. Psychoanalysis, Politics, and Utopia, trad. de J. J. Saphiro y S. M. Weber, Londres: Allen Lane The Penguin Press, 62-86.

ZUPANCIC, Alenka (2008): Why Psychoanalysis. Three Interventions, Aarhus: Aarhus Universitetsforlag.

ZUPANCIC, Alenka (2017): “Hegel and Freud: Between Aufhebung and Verneinung”, en Crisis and Critique, vol. 4 (1), 2017, 481-494.

Descàrregues

Publicades

2025-12-31

Com citar

Brassier, R. (2025). Represión final. Adorno y Marcuse sobre la antinomia del progreso. Constelaciones. Revista De Teoría Crítica, (17), 26–48. Retrieved from https://constelaciones-rtc.net/article/view/6024

Número

No 17 (2025): Leyendo a Herbert Marcuse contra el presente

Secció

Articles

Llicència

Drets d'autor (c) 2025 Ray Brassier

Creative Commons License

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.

Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:

  1. Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
  2. Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
  3. Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.

Confidencialitat de les dades:

  1. Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
  2. Les seves dades no seran cedides a altra part.
  3. Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica