El arte como lugarteniente de la liberación bloqueada: Th. W. Adorno ante la tesis benjaminiana de la politización del arte (Parte I: W. Benjamin)
Paraules clau:
W. Benjamin, Th. W. Adorno, Teoría Estética, politización del arte, estetización de la política, industria cultural, autonomía del arte, reproductibilidad técnicaResum
Este artículo aborda la cuestión de la politización del arte a través de la conocida controversia entre Walter Benjamin y Theodor W. Adorno. La contraposición entre Benjamin y Adorno ha dado pie a múltiples clichés y a enormes simplificaciones: de un lado, Benjamin como defensor de la industria cultural y, de otro, Adorno como defensor del arte autónomo burgués, el optimismo de los nuevos medios frente al pesimismo conservador, la politización del arte frente a la abstención política, la cultura popular frente a la cultura elitista, etc. Uno de los objetivos de estas reflexiones es desmontar en lo posible estas simplificaciones. La Parte I aborda el significado de la tesis de la politización del arte en Walter Benjamin.
Descàrregues
Referències
———— (1930): “Bewusstsein des Konzerthörers” vol. 18, 815-818 [vol. 18, trad. A. Gómez y A. Brotons, 851-854].
———— (1938): “Über den Fetischcharakter in der Musik und die Regression des Hörens”, vol. 14, 14-50, [vol. 14, trad. de G. Menéndez, 15-50].
———— (1963a): “Vorrede zur dritten Ausgabe”, vol. 14, 9-13, [vol. 14, trad. de G. Menéndez, 9-13].
ADORNO, Theodor W. y BENJAMIN, Walter (1994): Briefwechsel 1928-1940, ed. de H. Lonitz, Fráncfort: Suhrkamp [tad. de J. Muñoz y V. Gómez, Intro. de J. Muñoz, Madrid: Trotta 1998].
BENJAMIN, Walter (1972ss.): Gesammelte Schriften {BGS}, 7 vols., ed. por R. Tie-de¬mann u. H. Schweppenhäuser con la colab. de Th. W. Adorno u. G. Scho-lem. Fráncfort: Suhrkamp.
———— (1927a): “Die politische Gruppierung der russischen Schriftsteller”, vol. II, 743-747.
———— (1927b): “Zur Lage der russischen Filmkunst”, vol. II, 747-751.
———— (1927c): “Erwiderung an Oscar A.H. Schmitz”, vol. II, 751-755
———— (1927d): “Neue Dichtung in Rußland”, vol. II, 755-762.
———— (1928), Einbahnstraße, vol. IV, 83-148.
———— (1929a): “Der Surrealismus. Die letzte Momentaufnahme der europäischen Intelligenz”, vol. II, S. 295-310.
———— (1929b): “Bücher, die übersetzt werden sollten”, vol. III, 174-182.
———— (1929c): “Bücher, die lebendig geblieben sind”, vol. III, 169-171.
———— (1930a), “Ein Aussenseiter macht sich bemerkbar. Zu S. Kracauer, ‘Die Angestellten’”, vol. III, 219-225.
———— (1930b), “Theorien des deutschen Faschismus. Zu der Sammelschrift ‘Krieg und Krieger’ Hrsg. von Ernst Jünger”, vol. III, 238-250.
———— (1930c): “Linke Melancholie. Zu Erich Kästners neuem Gedichtbuch”, vol. III, 379-283.
———— (1930d): “Krisis und Kritik <Memorandum>”, vol. VI, 619-621.
———— (1931a): “Karl Kraus”, Bd. II/1, S. 334-367.
———— (1931b): “Kleine Geschichte der Photographie”, vol. II, 368-385.
———— (1933): “Erfahrung und Armut”, vol. II, 213-219.
———— (1934a): “Zum gegenwärtigen gesellschaftlichen Standort des französischen Schritstellers”, vol. II, 776-803.
———— (1934b): “Der Autor als Produzent”, vol. II, 683-701.
———— (1935a): “Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reprodu¬zier¬bar-keit” (Erste Fassung), vol. I, 431-469.
———— (1935b): “Paris, die Hauptstadt des XIX. Jahrhunderts”, vol. V, 45-59.
———— (1935c): “Die glückliche Hand. Eine Unterhaltung über das Spiel”, vol. IV, 771-777.
———— (1936a): “Der Erzähler. Betrachtungen zum Werk Nikolai Lesskows”, vol. II, S. 438-465.
———— (1936b): “Pariser Brief (I). André Gide und sein neuer Gegner”, vol. III, 482-495.
———— (1936c): L’oeuvre d’art à l’époque de sa reproduction mécanisée, vol. I, 709-739.
———— (1937), “Eduard Fuchs, der Sammler und der Historiker”, vol. II, 465-505.
———— (1939a): “Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbar-keit” (Dritte Fassung), Vol. I, 471-508.
———— (1939b): “Über einige Motive bei Baudelaire”, vol. I, 605-653.
———— (1939c): “Was ist das epische Theater?” <2>, vol. II, 532-539.
———— (1939d): “Zentralpark”, vol. 1, 655-690.
———— (1982): Das Passagen-Werk, vol. V.
BENJAMIN, Walter (1995-2000): Gesammelte Briefe, 6 vols., ed. por el Theodor W. Adorno Archiv, Fráncfort: Suhrkamp.
———— (1998) Gesammelte Briefe Teil: vol. 4, 1931–1934, ed Ch. Gödde und H. Lo¬nitz.
BENJAMIN, Walter (2007): Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduk-tier¬bar¬keit und weitere Dokumente, con un Comentario de D. Schöttker. Fráncfort: Suhrkamp.
BOLZ, Norbert (1992): “Schwanengesang der Gutenberg Galaxis” en W.v. Reijen (ed.): Allegorie und Melancholie. Fráncfort: Suhrkamp, 224-260.
BRECHT, Bertolt (1967): Gesammelte Werke. Fráncfort: Suhrkamp.
———— (1931a): “[Notizen über] Die Dialektische Dramatik”, vol. 15, 211-225.
———— (1931b): “Der Dreigroschenprozeß”, vol 18, 139-209.
HILLACH, Ansgar (1985): “‘Ästhetisierung des politischen Lebens’. Benjamins faschis¬mustheoretischer Ansatz — eine Rekonstruktion” en Benjamin im Kontext, 2ª ed., ed. por B. Lindner, Königsstein: Athenäum, 127-178.
HORKHEIMER, M. – ADORNO, Th. W. (1947): Dialektik der Aufklárung, en Th. W. Adorno: Gesammelte Schriften, vol. 3, Fráncfort: Suhrkamp, 1981 [Obra com¬pleta {AOC}, vol. 3, Madrid: Akal, 2007].
JOHN, Ottmar (1982): “... und dieser Feind hat zu siegen nicht aufgehört”. Die Bedeutung Walter Benjamins für eine Theologie nach Auschwitz, Tesis Doct., Münster.
JOHN, Ottmar (1991): “Fortschrittskritik und Erinnerung. Walter Benjamin, ein Zeuge der Gefahr” en E. Arens/O.John/P. Rottländer, Erinnerung, Befreiung, So¬li¬darität, Düsseldorf: Patmos, 13-80.
JOHN, Ottmar (2000): “Zwischen Gnosis und Mesianismus: Jüdische Elemente im Werk Walter Benjamins”, en J. Valentin y S. Wendel (eds.), Jüdische Elemente in der Philosophie des 20. Jahrhunders, Damstadt: WBG, 51-68.
KAMBAS, Chryssoula (1983): Walter Benjamin im Exil. Zum Verhältnis von Literatur¬po¬litik und Ästhetik, Tübingen: de Gruyter.
LINDNER, Burkhardt (1985): “Technische Reproduzierbarkeit und Kulturins¬dus-trie, Benja¬mins ‘Positives Barbarentum’ im Kontext” en Benjamin im Kontext, 2ª ed., ed. por B. Lindner, Königsstein: Athenäum, 180-223.
LINDNER, Burkhardt (2011): “Das kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Re-produktierbarkeit”, en B. Lindner (ed.), Benjamin Handbuch. Leben – Werk – Wir¬kung, Stuttgart: Metzler, 229-251.
MARINETTI, Filippo Tommaso (1909): “Le Futurisme”, en Le Figaro, 20 de fe¬bre-ro.
RECKI, Birgit (1988): Aura und Autonomie. Zur Subjektivität der Kunst bei Walter Ben¬jamin und Theodor W. Adorno, Würzburg: Königshausen u. Neumann.
RUDEL, Friedwart Maria (1985): Video et cogito. Philosophie der Wahrnehmung und die kinematographische Technik. Essen: Die Blaue Eule.
SCHÖTTKER, Detlev (2007): “Komentar”, con la colab. de St. Haug, en W. Ben-ja¬min: Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduktierbarkeit und weitere Do¬kumente, con un Comentario de D. Schöttker. Fráncfort: Suhrkamp, 99-254.
WERCKMEISTER, Otto Karl (2014): “Benjamin, sonst nichts. Zur Neuausgabe von Benjamins Kunstwerk-Essay”, Das Argument 309, 532-536.
WITTE, Bernd (1976): “Krise und Kritik. Zur Zusammenarbeit Benjamins mit Brecht in den Jahren 1929 bis 1933” en P. Bebhardt et al.: Walter Benjamin — Zeit¬genosse der Moderne. Kronberg/Ts.: Scriptor, 8-36.
WIZISLA, Erdmut (1992): “‘Krise und Kritik’ (1930/31). Walter Benjamin und das Zeitschriftprojekt” en M. Opitz y E. Wizisla (eds.): Aber ein Sturm weht vom Para¬diese her. Texte zu Walter enjamin. Leipzig: Reclam, 270-302.
ZAMORA, José A. (1999): “El concepto de fantasmagoría. Sobre una controversia entre W. Benjamin und Theodor W. Adorno”, Taula. Quaderns de pensament, núm. 31-32, 129-151.
ZAMORA, José A. (2008): “Dialéctica mesiánica: tiempo e interrupción en Walter Benjamin” en G. Amengual, M. Cabot y J.L. Vermal (eds.): Ruptura de la tradi-ción. Estudios sobre Walter Benjamin y Martin Heidegger, Madrid: Trotta, 83-138.
ZAMORA, José A. (2020): “Materialidad espectral, subjetivación y crítica Inma-nen¬te del fetichismo”, en J. M. Romero y J. A. Zamora (eds.): Crítica inmanente de la sociedad. Barcelona: Anthropos, 171-204.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:
- Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
- Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
Confidencialitat de les dades:
- Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
- Les seves dades no seran cedides a altra part.
- Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica