La teoría crítica de la tecnología y la emancipación posible. Una lectura actual de Herbert Marcuse
Paraules clau:
Herbert Marcuse, teoría crítica, tecnología, emancipaciónResum
Aunque sin duda estaba influido por Adorno e incluso por Heidegger, Marcuse no era el tecnófobo romántico por el que a menudo se le identifica. Sin duda, sostiene que la razón instrumental es históricamente contingente, pero a diferencia de la Teoría Crítica y de Heidegger, piensa que la acción humana puede cambiar la estructura temporal de la racionalidad tecnológica y los diseños que se derivan de ella. Un nuevo tipo de razón generaría nuevos descubrimientos científicos y tecnologías más benignas con la humanidad. Marcuse es un elocuente defensor de esta ambiciosa postura, aunque hoy la noción de una transformación política de la ciencia tenga un público cada vez más reducido y ello resta atención a gran parte de su planteamiento.
Descàrregues
Referències
ADORNO, Theodor W. y HORKHEIMER, Max (2016) [1947]: Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Trotta.
FEENBERG, Andrew (2001): Questioning Technology. Londres y Nueva York: Routledge.
HEIDEGGER, Martin (2018) [1927]. Ser y tiempo. Madrid: Trotta.
HORKHEIMER, Max (2013) [1947]: Crítica de la razón instrumental. Madrid: Trotta.
JIMÉNEZ, José (1983) La estética como utopía antropológica: Bloch y Marcuse. Madrid: Tecnos.
KELLNER, Douglas (2004) “Introduction. Technology, War and Fascism: Marcuse in the 1940s”, en Herbert Marcuse, Collected papers of Herbert Marcuse; vol. 1. Technology, war, and fascism. Londres: Routledge: 1-38.
KELLNER, Douglas (2924 [1991]. Introducción a la segunda edición de El hombre unidimensional, en Herbert Marcuse, El hombre unidimensional. Madrid: Irrecuperables: 7-35
LUKÁCS, Georg (1970) [1923]: Historia y conciencia de clase. La Habana: Editorial de ciencias sociales.
MARCUSE, Herbert (1968) [1964]: El hombre unidimensional. Barcelona: Seix-Barral.
MARCUSE, Herbert (1969a): Un ensayo sobre la liberación. México: Joaquín Mortiz.
MARCUSE, Herbert (1969b) [1955]: Eros y civilización. Barcelona: Seix Barral.
MARCUSE, Herbert (1972) [1969]: Para una teoría crítica de la sociedad. Caracas: Tiempo Nuevo.
MARCUSE, Herbert (1986) [1967]: El final de la utopía. Barcelona: Planeta de Agostini.
MARCUSE, Herbert (2001): Towards a critical theory of society, ed. Douglas Kellner. Nueva York: Routledge.
MARCUSE, Herbert (2004) [1941] Collected papers of Herbert Marcuse; vol. 1. Technology, war, and fascism; editado por Douglas Kellner. Londres: Routledge. Originalmente en Studies in Philosophy and Social Science, Vol. 9, nº. 3, 414-439.
MARCUSE, Herbert (2016) [1932-1933]: Sobre Marx y Heidegger. Escritos filosóficos (1932-1933). Madrid: Biblioteca Nueva.
MARX, Karl (2001) [1844]: Manuscritos económicos y filosóficos de 1844. Marx Internet Archive (MIA). Disponible en:
https://www.marxists.org/espanol/m-e/1840s/manuscritos/, acceso del 22 de septiembre de 2023.
MOCQUARD, Gaston y REICH, Wilhelm (1973): Marcuse y el Freudomarxismo. México: Roca.
TABERNER, José (1985): Marcuse, Fromm, Reich, el Freudomarxismo. Madrid: Cincel.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Mario Domínguez Sánchez-Pinilla
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:
- Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
- Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
Confidencialitat de les dades:
- Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
- Les seves dades no seran cedides a altra part.
- Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica
