Para uma teoria crítica do esporte: da tradição ao tempo presente
Paraules clau:
esporte, teoría crítica da sociedade, Theodor W. Adorno, corpo, indústria culturalResum
O esporte é um dos fenômenos mais emblemáticos do contemporâneo, reunindo material e simbolicamente muitas das expectativas da sociedade capitalista: concorrência, desempenho, maximização, progresso, controle, planejamento, espetáculo etc. Seu processo de desenvolvimento se dá a partir dos séculos XVIII e XIX, e a crítica que se lhe destina é relativamente tardia, inspirada na Teoria Crítica da Sociedade, e impulsionada pela Nova Esquerda. Esta ocupou-se, principalmente, da duplicação da dinâmica do trabalho alienado nas práticas de tempo livre. Theodor W. Adorno também se dedicou ao tema, o que sugere a presença desse fenômeno social na destrutividade que conforma o corpo, sua dominação e correspondente transformação em espetáculo. Este artigo aborda esse percurso e tenta colocar novos elementos e análises, na tentativa de atualizar a crítica ao esporte. Conclui com a procura de um momento deformação de si no esporte que, por isso mesmo, possa abrir novas possibilidades de experiência.
Descàrregues
Referències
ADORNO, Theodor W. (1997a): Kulturkritik und Gesellschaft. In Gesammelte Schriften (Vol. 10/1). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997b): “Freizeit”. In Gesammelte Schriften (Vol. 10/2). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997c): Veblens Angriff auf die Kultur. In Gesammelte Schriften (Vol. 10/1). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997d): Minima Moralia: Reflexionen aus dem beschädigten Leben. In Gesammelte Schriften (Vol. 4). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997e): Über Fetischcharakter in der Musik und die Regression des Hörens. In Gesammelte Schriften (Vol. 14). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997f): Sexualtabus und Recht heute. In Gesammelte Schriften (Vol. 10/2). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997g): Ästhetische Theorie. In Gesammelte Schriften (Vol. 7). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997h): Das Schema der Massenkultur. In Gesammelte Schriften (Vol. 4). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, T. W. (1997i): Zu Subjekt und Objekt. In Gesammelte Schriften (Vol. 10/2). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
ADORNO, Theodor W. (1997j): Negative Dialektik. In Gesammelte Schriften (Vol. 6). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
BENJAMIN, Walter (1977): Paris, die Hauptstadt des XIX. Jahrhunderts. In Iluminationen (Ausgewählte Schriften 1). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
BENJAMIN, Walter (2013). Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (B. Lindner, Ed.). Stuttgart: Reclam.
BENJAMIN, Walter (2021): Über den Begriff der Geschichte. Reclam.
BROHM, Jean-Marie (1976) : Sociologie politique du sport. In G. Berthaude et al. (Eds.), Sport, culture et répression (pp. 16–31). Paris: FM.
BROHM, Jean-Marie (1989): Sport: A prison of measured time. Worcester: Pluto Press.
BROHM, Jean-Marie (1992). Sportindustrie: Soziologische Betrachtungen über das Verschwinden des Sports in der Markt- und Warenwelt. In R. Horak & O. Penz (Eds.), Sport. Kult & Kommerz (pp. 185–201). Wien: Verlag für Gesellschaftskritik.
BULLWINKEL, Rita (2024). Headshot. Londres: Daunt Books.
CHEN, Aneliese (2017). So many Olympic exertions. Los Angeles: Kaya Press.
CLAUSSEN, Detlev (2003). Theodor W. Adorno: Ein letzter Genie. Frankfurt am Main: Fischer.
CLAUSSEN, Detlev (2006). Béla Guttmann: Eine Weltgeschichte des Fußballs in einer Person. Berlin: Berenberg Verlag.
ELIAS, Norbert, & DUNNING, Eric (1986). Quest for excitement: Sport and leisure in the civilizing process. Oxford: Basil Blackwell.
ENGELS, Friedrich (2008). A situação da classe trabalhadora na Inglaterra (B. A. Schulmann, Trad.). São Paulo: Boitempo.
GAY, Peter (1993). The cultivation of hatred: The bourgeois experience: Victoria to Freud. New York: W. W. Norton & Company.
GUMBRECHT, Hans Ulrich (2006). In praise of athletic beauty. Cumberland: Belknap Press.
GUMBRECHT, Hans Ulrich (2016, 31 de janeiro). Inspiration und Innovation. Tageszeitung Berlin.
GUMBRECHT, Hans Ulrich (2021). Crowds: The stadium as a ritual of intensity. Redwood City: Stanford Briefs.
GUTTMANN, Allen (2004). From ritual to record: The nature of modern sports. New York: Columbia University Press.
HABERMAS, Jürgen (1967). Soziologische Notizen zum Verhältnis von Arbeit und Freizeit. In H. Plessner, H.-E. Bock & O. Gruppe (Orgs.), Sport und Leibeserziehung. München: Piper.
HOBERMAN, John (1992). Mortal engines: The science of performance and the dehumanization of sport. New York: The Free Press.
HOBERMAN, John (1998). The concept of doping and the future of Olympic sport. In L. Allison (Ed.), Taking sport seriously (pp. 31–52). Aachen: Meyer & Meyer.
HOBSBAWM, Eric (1995). The age of extremes: 1914–1991. London: Abacus.
HORKHEIMER, Max (1996). Eclipse of reason. New York: Continuum.
HORKHEIMER, Max, & ADORNO, Theodor W. (1997). Dialektik der Aufklärung: Philosophische Fragmente (Gesammelte Schriften, Vol. 3). Frankfurt am Main: Suhrkamp.
LENK, Hans (1973). “Manipulation” oder “Emanzipation” im Leistungssport? Die Entfremdungsthese und das Selbst des Athleten. In H. Lenk, S. Moser & E. Beyer (Orgs.), Philosophie des Sports (pp. 67–108). Schorndorf: Karl Hofmann.
MAISO, Jordi (2009). Teoría Crítica y experiencia viva: Entrevista con Detlev Claussen. Constelaciones. Revista de Teoría Crítica, 1(1), 101–141.
MARCUSE, Herbert (1969). An Essay on Liberation. Boston: Beacon Press.
PLESSNER, Helmuth (1974). Die verspätete Nation: Über die politische Verführbarkeit bürgerlichen Geistes. Frankfurt am Main: Suhrkamp.
RABINBACH, Anson (1992). The human motor: Energy, fatigue, and the origins of modernity. Berkeley/Los Angeles: University of California Press.
REDEKER, Rero (2016, 17 de janeiro). Die geistige Macht unserer Epoche. Tageszeitung Berlin.
RIGAUER, Bero (1969). Sport und Arbeit. Frankfurt am Main: Suhrkamp.
RIGAUER, Bero (1979). Warenstrukturelle Bedingungen leistungssportlichen Handelns. Mörfelden: Andreas Achenbach Lollar.
RIGAUER, Bero (1992). Sportindustrie: Soziologische Betrachtungen über das Verschwinden des Sports in der Markt- und Warenwelt. In R. Horak & O. Penz (Eds.), Sport. Kult & Kommerz (pp. 185–201). Wien: Verlag für Gesellschaftskritik.
RIGAUER, Bero (2000). Marxist theories. In J. Coakley & E. Dunning (Eds.), Handbook of sports studies (pp. 28–47). London: Sage.
SCHMOLINSKY, Gerhardt (Org.). (1977). Leichtathletik. Berlin: Sportverlag.
SONTAG, Susan (1977). On photography. Nova York: Farrar, Straus & Giroux.
SONTAG, Susan (2005). Questão de ênfase. São Paulo: Companhia das Letras.
SONTAG, Susan (2023). On women. New York: Picador.
TÜRCKE, Christoph (2012a). Hiperaktiv: Kritik der Aufmerksamkeitdefizitkultur. Munique: C. H. Beck.
TÜRCKE, Christoph (2012a). Erregte Gesellschaft: Philosophie der Sensation. Munique: C. H. Beck.
VEBLEN, Thorstein (1991). The theory of the leisure class. Fairfield: Augustus M. Kelley.
VINNAI, Gerhard (1970). Fußballsport als Ideologie. Frankfurt am Main: Europäische Verlagsanstalt.
VINNAI, Gerhard (1974). El fútbol como ideología. México D.F./Madrid: Siglo Veintiuno.
WEBER, Max (2016). Die protestantische Ethik und der "Geist" des Kapitalismus. Wiesbaden: Springer.
VAZ, Alexandre F. (2005). Doping, esporte, performance: Notas sobre os “limites” do corpo. Revista Brasileira de Ciências do Esporte, 27(1), 23–36.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Alexandre F. Vaz
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:
- Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
- Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
Confidencialitat de les dades:
- Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
- Les seves dades no seran cedides a altra part.
- Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica
