El arte como espejismo de libertad: Hacia una recuperación crítica de la concepción de la estética en Herbert Marcuse
Paraules clau:
arte, estética, libertad, capitalismo, tecnologíaResum
El trabajo reconstruye la consideración de la experiencia estética del arte en la teoría crítica de Marcuse, con especial énfasis en el problema de la libertad. En tal sentido, se despliega en tres momentos centrales: (1) el diagnóstico marcuseano de los mecanismos de dominación en el capitalismo de su tiempo y la caracterización del sentido ideológico que adquiere la tecnología en ese marco, (2) el desarrollo de lo que el autor denomina el carácter afirmativo del arte y (3) los aspectos centrales de su teoría de la emancipación social, que encuentra en la dimensión estética un elemento clave de su concreción histórica. Finalmente, (4) se destaca la relevancia de la filosofía de Marcuse para el abordaje de los problemas planteados, al tiempo que se proponen algunos interrogantes en dirección a una revisión crítica de esta influyente teoría, que permita evaluar la fertilidad teórica de sus postulados para abordar hoy el problema de la liberación.
Descàrregues
Referències
ADORNO, Theodor W. y HORKHEIMER, MAX (1987): Dialéctica del iluminismo, trad. Murena, Buenos Aires, Sudamericana.
ADORNO, Theodor W. (2004): Teoría estética, trad. Navarro, Madrid, Akal.
BROWN, Wendy (2016): El pueblo sin atributos. La secreta revolución del neoliberalismo, trad. Altamirano, Barcelona, Malpaso.
HABERMAS, Jürgen (2000): Perfiles filosófico-políticos, Trad. Jiménez Redondo, Madrid, Taurus.
MARCUSE, Herbert (1969a): “Estudios sobre la autoridad y la familia” [1936], en Para una teoría crítica de la sociedad; trad. Lemoine de Francia, Caracas, Tiempo Nuevo.
MARCUSE, Herbert (1969b): Ensayo sobre la liberación [1969], trad. Gracía Ponce, Buenos Aires, Ed. Gutiérrez.
MARCUSE, Herbert (1973): Contrarrevolución y revuelta [1972], trad. González de León, México, Joaquín Mortiz.
MARCUSE, Herbert (1978a): “Acerca del carácter afirmativo de la cultura” [1937], en Cultura y Sociedad, trad. E. Bulygin y Garzón Valdés, Buenos Aires, Sur.
MARCUSE, Herbert (1978b): “Filosofía y teoría crítica” [1937], en Cultura y Sociedad, trad. Bulygin y Garzón Valdés, Buenos Aires, Sur.
MARCUSE, Herbert (1986a): “Notas para una nueva definición de la Cultura” [1965], en Id. Ensayos sobre política y cultura, trad. Capella, Barcelona, Planeta-Agostini.
MARCUSE, Herbert (1986b): El final de la utopía [1967], trad. Sacristán, Barcelona, Planeta-De Agostini.
MARCUSE, Herbert (1995): Eros y civilización [1955], trad. García Ponce, Barcelona, Ariel.
MARCUSE, Herbert (2001): “Algunas implicaciones sociales de la tecnología moderna” [1941], en Guerra, tecnología y Fascismo. Textos inéditos, trad. Saldarriaga, Medellín, Universidad de Antioquía.
MARCUSE, Herbert (2005): El hombre unidimensional [1964], trad. Elorza, Barcelona, Ariel.
MARCUSE, Herbert (2007): La dimensión estética, crítica de la ortodoxia marxista [1978], trad. y Ed. Yvars, Madrid, Biblioteca Nueva.
MARCUSE, Herbert (2024): “El arte y transvaloración de los valores” [1976] y “Conferencias de Jerusalem” [1971], en Sánchez Marín y Giraldo – Ed.- Herbert Marcuse. Escritos sobre estética y política, Medellín, Ennegativo ediciones.
MENKE, Christoph (2011): Estética y Negatividad, trad. Diller, México, FCE.
MENKE, Christoph (2017): La fuerza del arte. trad. Bornhauser Neuber, Chile, Metales Pesados.
MENKE, Christoph (2024): “Lo terriblemente bello. Comentarios sobre Marcuse y Koppe, bajo la mirada de Bacon”, en Sánchez Marín y Giraldo (Ed). Unidimensionalidad y Teoría Crítica. Estudios sobre Herbert Marcuse, Medellín, Ennegativo ediciones.
PERNIOLA, Mario (2001): La estética del siglo XX, Madrid, Visor.
RANCIERE, Jacques (2011): El malestar en la estética, trad. Petrecca, Vogelfang y Burello, Buenos Aires, Capital intelectual.
SCHILLER, J.C. Friedrich (1981): Cartas sobre la educación estética del hombre, trad. Romano García, Buenos Aires, Aguilar.
SIMONDON, Gilbert (2007): El modo de existencia de los objetos técnicos, trad. Martínez y Rodríguez, Buenos Aires, Prometeo.
VILAR, Gerard (1996): “Theodor W. Adorno: una estética negativa”, en Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas, Vol II, Madrid, Visor.
VON REDECKER, Eva (2022): Revolución por la vida. Filosofía de las nuevas formas de protesta, trad. Prestifilippo, Buenos Aires, Ubu Ediciones.
WIGGERSHAUS, Rolf (2010): La Escuela de Fráncfort, trad. Romano Hassán. Buenos Aires, FCE-UAM.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Romina Conti

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:
- Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
- Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
Confidencialitat de les dades:
- Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
- Les seves dades no seran cedides a altra part.
- Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica