El quebramiento de la conciencia administrada. En torno al ‘núcleo idealista’ en el pensamiento de H. Marcuse
Paraules clau:
conciencia, emancipación, idealismo, Marcuse, Teoría CríticaResum
En los tres apartados que conforman el presente artículo se toma en consideración el influjo y la presencia de elementos idealistas en el pensamiento de Herbert Marcuse. La recepción de la tradición idealista alemana, especialmente de Hegel y sus discípulos de izquierda, aparece como una constante a lo largo de toda su obra, si bien fue ganando ascendencia con el transcurso de los años, sobre todo en la última década de su trayectoria intelectual. Se defiende aquí que este desvío idealista del materialismo ha de entenderse en el contexto de las transformaciones socioeconómicas y psicológicas en el tránsito del capitalismo liberal al postliberal. Con el trasfondo de la noción hegeliana de ‘Idea’, el primer punto analiza las diversas lecturas de la obra Hegel en las sucesivas etapas de su pensamiento. El segundo punto aborda la problemática relativa a la cosificación de la conciencia y a su emancipación. Se examina, por último, la dicotomía Espíritu-masa en relación con la búsqueda de nuevos agentes históricos y los peligros, no siempre sorteados por Marcuse, del vanguardismo y el elitismo.
Descàrregues
Referències
BAUER, Bruno. (1968a/1844): “Was ist jetzt Gegenstand der Kritik?”, en Feldzüge der reinen Kritik. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 200-212.
BAUER, Bruno (1968b/1844): “Die Gattung und die Masse”, en Feldzüge der reinen Kritik. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 213-223.
BOLTANSKI, Luc & CHIAPELLO, Ève (1999): Le nouvel esprit du capitalisme. Paris: Gallimard.
CHASSEGUET-SMIRGEL, Janine (1991): El ideal del yo. Ensayo psicoanalítico sobre la ‘enfermedad de idealidad’. Buenos Aires: Amorrortu.
DEBORD, Guy (2002/1966): “La decadencia y caída de la economía espectacular-mercantil”, en El planeta enfermo. Barcelona: Anagrama.
ENGELS, Friedrich (1884): Der Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staats. Hottingen und Zürich: Schweizerische Genossenschaftsdruckerei.
GABEL, Joseph (1967/1962): Formas de alienación. Ensayo sobre la falsa conciencia. Buenos Aires: Editorial Universitaria de Córdoba.
GALEANO, Eduardo (2004/1971): Las venas abiertas de América Latina. Ciudad de México: Siglo XXI.
GRISTINA, Silvestre (2024): Trascendentale e praxis. L’eredità di Fichte nei giovani hegeliani. Milano: Mimesis.
HABERMAS, Jürgen et al. (2018/1977): Filosofía radical. Conversaciones con Marcuse. Barcelona: Gedisa.
HEGEL, Georg Wilhelm Friedrich (1807): System der Wissenschaft. Erster Theil, die Phänomenologie des Geistes. Bamberg und Würzburg: Joseph Anton Goebhardt.
HEGEL, Georg Wilhelm Friedrich (1816): Wissenschaft der Logik. Zweiter Band. Nürnberg: Johann Leonhard Schrag.
HEGEL, Georg Wilhelm Friedrich (1817): Enzyklopädie der philosophischen Wissenschaften im Grundrisse. Heidelberg: Oßwald.
KANT, Immanuel (1798): Anthropologie in pragmatischer Hinsicht. Königsberg: Nicolovius.
KOLAKOWSKI, Leszek (1978): Main Currents of Marxism. 3. The Breakdown. Oxford/New York: Oxford University Press.
LUKÁCS, György (1962/1954): Die Zerstörung der Vernunft. Darmstadt/Neuwied: Luchterhand.
LUKÁCS, György (1968/1923): Geschichte und Klassenbewußtsein. Darmstadt/Neuwied: Luchterhand.
MARCUSE, Herbert (1955a/1941): Reason and Revolution. Hegel and the Rise of Social Theory. London: Routledge & Kegan Paul.
MARCUSE, Herbert (1955b): Eros and Civilization. Boston: Beacon Press.
MARCUSE, Herbert (1958): Soviet Marxism. A Critical Analysis. New York: Columbia University Press.
MARCUSE, Herbert (1964): One-Dimensional Man. Boston: Beacon Press.
MARCUSE, Herbert (1965a): “Vorwort”, en Kultur und Gesellschaft I. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 7-16.
MARCUSE, Herbert (1965b): “Repressive Tolerance”, en WOLFF, Robert Paul; MOORE, Barrington Jr & MARCUSE, Herbert. A Critique of Pure Tolerance. Boston: Beacon Press, pp. 81-123.
MARCUSE, Herbert (1967): Das Ende der Utopie. Berlin: Peter von Maikowski.
MARCUSE, Herbert (1968a/1956): “Trieblehre und Freiheit”, en Psychoanalyse und Politik. Fráncfort del Meno: Europäische Verlagsanstalt.
MARCUSE, Herbert (1968b/1956): “Die Idee des Fortschritts im Licht der Psychoanalyse”, en Psychoanalyse und Politik. Fráncfort del Meno: Europäische Verlagsanstalt.
MARCUSE, Herbert (1969): An Essay on Liberation. Boston: Beacon Press.
MARCUSE, Herbert (1970/1932): Ontología de Hegel y teoría de la historicidad. Barcelona: Martínez Roca.
MARCUSE, Herbert (1972): Counterrevolution and Revolt. Boston: Beacon Press.
MARCUSE, Herbert (1977): The Aesthetic Dimension. Towards a Critique of Marxist Aesthetics. Boston: Beacon Press.
MARCUSE, Herbert (1978a/1928): “Beiträge zu einer Phänomenologie des Historischen Materialismus”. en Schriften 1. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 347-384.
MARCUSE, Herbert (1978b/1930): “Zum Problem der Dialektik I”, en Schriften 1. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 407-422.
MARCUSE, Herbert (1978c/1931): “Zum Problem der Dialektik II”, en Schriften 1. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 423-444.
MARCUSE, Herbert (1979a/1936): “Studie über Autorität und Familie”, en Schriften 3. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 85-185.
MARCUSE, Herbert (1979b/1937): “Über den affirmativen Charakter der Kultur”, en Schriften 3. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 186-226.
MARCUSE, Herbert (1979c/1938): “Zur Kritik des Hedonismus”, en Schriften 3. Fráncfort del Meno: Suhrkamp, pp. 250-285.
MARCUSE, Herbert (2001/1966): “The Individual in the Great Society”, en Towards a Critical Theory of Society. London/New York: Routledge, pp. 59-80.
MARCUSE, Herbert (2005/1967): “Liberation from the Affluent Society”, en The New Left and the 1960s. London/New York: Routledge, pp. 76-86.
MARCUSE, Herbert (2024/1936): Estudio sobre la autoridad. Madrid: Bauplan.
MARX, Karl. (1844): “Zur Kritik der Hegel’schen Rechts-Philosophie”, en Deutsch-Französischen Jahrbücher, nº 1, pp. 71-85.
MARX, Karl; ENGELS, Friedrich (1973/1858): Correspondencia. Buenos Aires: Cartago.
MASSET, Pierre (1972/1969): El pensamiento de Marcuse. Buenos Aires: Amorrortu.
MCSHERRY, J. Patrice (2005): Predatory States. Operation Condor and Covert War in Latin America. Landham: Rowman & Littlefield Publishers.
MOGGACH, Douglas (2003): The Philosophy and Politics of Bruno Bauer.
PANNEKOEK, Anton; KORSCH, Karl & MATTICK, Paul (1978/1933-34): ¿Derrumbe del capitalismo o sujeto revolucionario? Ciudad de México: Siglo XXI.
REID, Stuart A. (2023): The Lumumba Plot. The Secret History of the CIA and a Cold War Assassination. New York: Alfred A. Knopf.
SEMPRÚN, Jaime (2016/1997): El abismo se repuebla. Logroño: Pepitas de calabaza.
TOMBA, Massimiliano (2002): Crisi e critica in Bruno Bauer. Il principio di esclusione come fondamento del político. Napoli: Bibliopolis.
WILLIAMS, Susan (2021): White Malice: The CIA and the Covert Recolonization of Africa. New York: PublicAffairs.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Jordi Magnet Colomer

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:
- Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
- Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
Confidencialitat de les dades:
- Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
- Les seves dades no seran cedides a altra part.
- Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica