Pollock y los frankfurtianos: Notas sobre la recepción del concepto de capitalismo de Estado
Paraules clau:
Capitalismo de Estado, Friedrich Pollock, Max Horkheimer, Theodor W. Adorno, Jürgen Habermas, Moishe PostoneResum
A partir de una breve presentación del argumento de Pollock en “Capitalismo de Estado”, este trabajo busca rastrear su recepción frankfurtiana, es decir, su influencia en la obra de Horkheimer, Adorno, Habermas y Postone. Argumentando en contra de una parte preponderante de la literatura secundaria, sugerimos que esta influencia fue mucho más ambigua (y que la recepción de su argumento fue mucho más crítica) en Horkheimer y Adorno de lo que se suele reconocer, al contrario de lo que ocurre en el caso de Habermas, en el que la convergencia parece estar subestimada. Finalmente, sostenemos que el concepto de “capitalismo de Estado”, que ya es demasiado problemático como descripción del período económico de la posguerra en los países avanzados, está siendo cada vez más superado por la ola neoliberal que transforma a estas sociedades principalmente a partir de los años ochenta.
Descàrregues
Referències
ABROMEIT, John (2011): Max Horkheimer and the foundations of the Frankfurt School. New York: Cambridge University Press, 2011.
ADORNO, Theodor W. (1997): “Reflexionen zur Klassentheorie”, en Gesammelte Schriften. Bd. 8. Soziologische Schriften I. Fráncfort: Suhrkamp, 373-391.
ADORNO, Theodor W. (2004): Escritos sociológicos. Madrid: Akal.
ADORNO, Theodor W. y HORKHEIMER, Max. (1998): Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Trotta.
ADORNO, Theodor W.; HORKHEIMER, Max (2004): Briefwechsel 1927-1969. Vol. II: 1938-1944. Fráncfort: Suhrkamp.
DUBIEL, Helmut. Theory and Politics: Studies in the Development of Critical Theory. Cambridge, Mass.: MIT Press, 1985.
JAY, Martin (2008): A imaginação dialética. Rio de Janeiro: Contraponto.
HABERMAS, Jürgen (1973): Legitimationsprobleme im Spätkapitalismus. Fráncfort: Suhrkamp.
HABERMAS, Jürgen (1987): Theorie des kommunikativen Handelns. 2 v. 4. ed. Fráncfort: Suhrkamp.
HABERMAS, Jürgen (2011): Teoria e práxis: Estudos de filosofia social. Trad. R. Melo. São Paulo: UNESP.
HABERMAS, Jürgen (2014): Técnica e ciência como “ideologia”. Trad. F. Gonçalves. São Paulo: UNESP.
HONNETH, Axel (1989). Kritik der Macht: Reflexionsstufen einer kritischen Gesellschaftstheorie. Fráncfort: Suhrkamp.
HORKHEIMER, Max (2012): “Los judíos y Europa”, Constelaciones. Revista de Teoría Critica, n. 4: 2-24.
HORKHEIMER, Max (1987): “Autoritärer Staat”, en Gesammelte Schriften. Vol. 5. Schriften 1940-1950. Fráncfort: Fischer, 293-319.
HORKHEIMER, Max. Teoría crítica. Madrid: Amorrortu, 2003.
LENHARD, Philipp (2014): “In den Marxschen Begriffen stimmt etwas nicht: Friedrich Pollock und der Anfang der Kritischen Theorie”, Sans Phrase: Zeitschrift für Ideologiekritik, 5, 5–16.
MARRAMAO, Giacomo (1982): “Die Formveränderung des politischen Konflikts im Spätkapitalismus: Zur Kritik des politiktheoretischen Paradigmas der Frankfurter Schule”, en Bonß, Wolfgang; Honneth, Axel (orgs.). Sozialforschung als Kritik: zum sozialwissenschaftliche Potential der Kritischen Theorie. Fráncfort: Suhrkamp, 240-274.
MAURA, Eduardo (2012): “Presentación de ‘Los judíos y Europa’ de Max Horkheimer”, Constelaciones, 4, 244-254.
NEUMANN, Franz (2009): Behemoth. Chicago: Ivan R. Dee.
NOBRE, Marco (1998): A dialética negativa de Theodor W. Adorno: A ontologia do estado falso. São Paulo: Iluminuras.
POLLOCK, Friedrich (1941): “State Capitalism”, Studies in Philosophy and Social Science, IX (2), 200-25.
POSTONE, Moishe (2003): Time, labor, and social domination. Cambridge University Press.
POSTONE, Moishe (2017): “The current crisis and the anachronism of value: A marxian Reading”, Continental Thought & Theory, 1 (4), 38-54.
REGATIERI, Ricardo P (2015): Do capitalismo monopolista ao processo civilizatório: A crítica da dominação nos debates no Instituto de Pesquisa Social no início da década de 40 e na elaboração da Dialética do Esclarecimento. Tese (Doutorado). Programa de Pós-Graduação em Sociologia. Departamento de Sociologia. Faculdade de Filosofia, Letras e Ciências Humanas. Universidade de São Paulo. São Paulo.
WIGGERSHAUS, Rolf (1995): The Frankfurt School: its history, theories, and political significance. Cambridge, Mass.: MIT Press.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Drets d'autor (c) 2021 Amaro Fleck, Luiz Philipe de Caux
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aquells autors que pugliquin en aquesta revista accepten els següents termes:
- Els autors conservaran els seus drets d'autor i garatiran a la revista el dret de primera publicació de la seva obra, la qual estarà simultàniament subjecte a la Llicència de reconeixement de Creative Commons que permet a tercers compartir l'obra sempre que s'indiqui la seva autoria i la seva primera publicació en aquesta revista.
- Els autors podran adoptar altres acords de llicància no exclussiva de distribució de la versió de l'obra publicada (p. ex.; depoditar-la en un arxiu telemàtic institucional o publicar-la en un volum monogràfic) sempre que s'indiqui la publicació inicial en aquesta revista.
- Es permet i es recomena als autors difondre la seva obra a través de Internet (p. ex.: en arxius telemàtics institucionals o en la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, la qual cosa pot produir intercanvis interessants i augmentar les cites de l'obra publicada.
Confidencialitat de les dades:
- Constelaciones. Revista de Teoría Crítica garanteix que les dades que ens trameti sols s'utilitzaràn per atendre les seves demandes manidestades en aquest missatge.
- Les seves dades no seran cedides a altra part.
- Quan ho desitgi pot solicitar que les seves dades siguin eliminades dels nostres registres.Teoría Crítica
